Miradors de Xàbia

Finestra al passat agrícola de la Marina Alta. Situat al pla de les Planes, allotja 11 molins de vent del segle XIV construïts amb pedra tosca.

Vista completa del casc antic de Xàbia, la seua badia i l'imponent cara sud del Montgó. Ideal a la posta de sol quan la pedra es torna taronja.

Gegant geològic de 160 metres que cau en vertical sobre una de les reserves marines més riques del Mediterrani, al costat del far.

En dies clars es pot veure la silueta d'Eivissa. Al nord, el Golf de València arribant fins a la Serra d'Irta a Castelló.

Perspectiva a nivell de mar a l'extrem sud de la platja de l'Arenal, sobre roca tosca amb restes d'un assentament romà.

Joia de la corona: posta de sol darrere del Montgó on es perfila la silueta de l'elefant amb el sol caient darrere del seu cap.

Mirador per als amants de l'enginyeria antiga amb una gran séquia tallada en roca viva usada en època romana per a la producció de sal.

Contrast entre les línies geomètriques tallades per l'home i la força caòtica de les ones. Espectacular durant els temporals de llevant.

Tres xicotetes cales (Caleta I, II i del Francés) amb còdols blanquinosos i paisatge quasi lunar esculpit per l'erosió marina.

Transparència perfecta de l'aigua i praderes de Posidònia cobrint el fons marí. Racó preferit dels xabiencs.

Continuació natural de Cala Blanca amb perspectiva elevada de les cales més recòndites, accessible pel sender litoral.

Immensitat de la badia des d'un angle lateral. Excel·lent per a observar aus marines i fer fotos sense gent.

Nus de camins històrics presidit per una creu tallada en pedra, punt d'inici cap a la Cala de la Barraca.

Vista principal de l'Illa del Portitxol amb la seua forma cònica. Inici del canvi de paisatge cap als grans penya-segats del sud.

Punt més proper a l'Illa del Portitxol, una massa rocosa de 300m amb restes arqueològics romans i valor botànic protegit.

Ideal per a observar bussejadors i pescadors artesanals. Molt fotogènic a les primeres hores amb sol frontal sobre l'illa.

A 150m d'alçada, al Balcó al Mar. Per a molts el mirador més espectacular, envoltat de pineda amb aroma de reïna i sal.

Vista aèria de 180 graus des del Cap de Sant Antoni fins al Cap Negre. Contrastos cromàtics: pins verds, penya-segats blancs, mar blau elèctric.

Roques fosques i vegetació densa de pi fins a l'aigua. Accés per camí ombrejat entre xalets de luxe i bosc mediterrani.

Perspectiva única entre el Cap Prim i el Cap de la Nau. Vista de cales inaccessibles amb aigua tan clara que es compten les pedres del fons.

Punt més oriental d'Alacant, el més proper a Eivissa (80 km). Far important sobre penya-segat de 120m que separa les badies de Xàbia i Moraira.

Sota es troba la Cova dels Orguens on poden entrar embarcacions. Restaurants amb vistes enlluernadores. Parada obligatòria.

Història humana fascinant: estructures de corda i escala on els pescadors arriscaven la vida en penya-segats verticals.

Paisatge cru, salvatge i vertical. Vista cap al sud amb la costa de la Marina Alta i el Penyal d'Ifac de Calp al fons.

Al costat de la Torre d'Ambolo del segle XVI, vista de l'Illa del Descobridor. Domina la Cala Ambolo, platja nudista d'aigües prístines.

Panoràmica salvatge sense urbanitzacions: muntanya, torre de pedra i mar rebentant contra els illots. Punt històric de defensa costanera.

Únic mirador que requereix caminada (30-40 min). Ruïnes del fortí del segle XVIII contra els atacs de la flota britànica.

Vista imbatible de la Cala de la Granadella protegida per penya-segats, protagonista de revistes de viatges. A l'altre costat, el Cap de la Nau.

Últim mirador a la zona alta del parc forestal, el 'pulmó verd' de Xàbia que ha sobreviscut a diversos incendis amb admirable regeneració.

Final perfecte: vista elevada i llunyana de la cala votada com la platja més bonica d'Espanya. Entorn mediterrani amb romaní i farigola.